Mansfield Park és la tercera novel·la de Jane Austen, escrita entre el 1812 i el 1814, després de les famoses Sentit i sensibilitat i Orgull i prejudici. Més endavant van arribar Emma i Persuasió, adbdues força conegudes. Mansfield Park és una obra ancorada en l’Anglaterra clàssica de principis del segle XIX, a les portes de l’època victoriana, que es va regir pels valors puritans i l’extrema importància de la moral.
Aquest llibre és el mirall d’aquesta època. Desenvolupa la història d’una família ben situada que viu a les afores de Londres, la preocupació de la qual és casar a les seves dues filles, Maria i Julia, amb el millor partit possible. Fanny, la protagonista, és una neboda que ha estat educada a Mansfield Park, amb totes les atencions, però sempre sabent-se d’una categoria inferior a les seves cosines. En la tranquilitat de la vida del camp arriben a la casa del costat dos convidats que revolucionen la tranquilitat a Mansfield. Es tracta de Henry i Mary Crawford, avesats a les relacions socials de la ciutat de Londres: les festes, la disbauxa (de l’època) i l’ús més laxe de la moral. De seguida tothom si sent atret pel caràcter alegre i despreocupat del estrangers, excepte la Fanny. Ella té uns valors rectes i una moral inqüestionable que no es torçarà per molt que intentin desviar-la del camí.
Després d’haver llegit Orgull i prejudici, que em va agradar molt, trobo que aquest llibre és massa seriós. Li manca ritme i li falta una mica d’alegria i acció. La història romàntica que s’hi explica no arriba a tocar la fibra i als personatges els falta un pèl de la rauxa de l’Elisabeth Bennet, protagonista de l’anterior llibre de Jane Austen.
Aquest llibre jo no el recomanaria d’entrada. Per als que no heu llegit mai res de Jane Austen potser valdria més que comencéssiu per Orgull i prejudici, Emma o Sentit i sensibilitat.
Última Lectura 